Centelles. Pintant l’esperit d’un poble. Projecte artístic intergeneracional

Centelles. Pintant l’esperit d’un poble
Centelles. Pintant l’esperit d’un poble

Amb un enfocament social i cultural, els principals objectius són afavorir l’intercanvi intergeneracional, promoure l’expressió artística als carrers i recuperar la memòria històrica industrial i arquitectònica de la vil·la.

L’origen de la vil·la de Centelles fou l’antiga parròquia de Santa Coloma, coneguda i organitzada des del 898, quan l’abadessa de Sant Joan, Emma (filla d’en Guifré I) va demanar al bisbe Gotmar de Vic que consagrés l’església de Sant Martí d’Aiguafreda.

En el moment de la dotalia de Sant Martí de la vall del Congost, el bisbe cedí els delmes i les primícies, no sols del terme de Sant Martí, sinó també del terme de Santa Coloma. Aquest document de consagració ens forneix també una llista molt notable de viles o vilars situats a l’interior del terme parroquial. N’hi havia vuit en el terme estricte de Sant Martí i tretze dins del territori de l’església de Santa Coloma, que llavors fou posada sota la protecció de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda.

Dels tretze vilars trobats al terme de Santa Coloma alguns són fàcils d’emplaçar o podem relacionar- los amb un topònim actual o conservat fins ara com són Vinyoles, l’Ollic, Gèmenes, Santa Maria Savall o Vallossera, altres en canvi són molt més difícils de situar o conèixer com per exemple Ribald, Nitbona o Wistrimir. La sufragània o dependència de Sant Martí va desaparèixer a principis del segle X, quan va completar-se l’estructura religiosa de la diòcesi. El nom de Centelles va ser adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que posteriorment, al segle XIV es converteixen en barons de les dites terres.

El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles. Dita població es reduïa a una sagrera fortificada amb uns murs i portals que no van arribar mai a ultrapassar els 30 o 40 focs, segons els cognoms que dóna la documentació. Estava situada entorn de l’església, sobre el torrent de la Cira, en un petit pujol.

A partir de la documentació alt medieval també és possible tenir un petit coneixement de l’organització dels nuclis de poblament existents. El tipus d’edificacions que se citen són cases, agrupades o bé individuals disperses pel territori. El 1329 tenia ja un mercat propi, però les pestes i el despoblament de mitjans del segle XIV van reduir la seva població a poc més d’una dotzena de focs. La vila de Centelles tenia ja 34 famílies l’any 1515 segons el cens. El segle XVI fou el segle d’or de la vila i l’inici d’un creixement que no pararia fins als temps moderns.

Aquesta expansió demogràfica va provocar un desenvolupament urbanístic, marcat de nord a sud per les capelles de Jesús i del Socors, construïdes entre el 1538 i el 1540, i pel portal i els antics murs edificats aquests mateixos anys. El centre de la població es va desplaçar llavors a la plaça actual (Plaça Nova), on el baró Guillem Ramon II de Carròs i de Centelles va fer edificar el seu casal, reemplaçat al segle XVIII per l’actual palau comtal. Al costat, els seus germans Enric i Serafí també s’hi feren construir les seves grans cases. Totes aquestes construccions es van fer entre els anys 1540 i 1550.

El creixement de la vila es va fer sobretot amb la gent vinguda dels masos i també gràcies a la forta immigració de gent provinent d’Occitània, que va anar arribant durant tot el segle XVI. La documentació local ens indica sovint el lloc de procedència d’aquests immigrants, sobretot eren gascons i gent d’Alvèrnia, gairebé tots ells menestrals o gent d’ofici (mestres de cases, teixidors, fusters, etc.). Centelles tenia 20 famílies que es dedicaven a la parairia i a l’art tèxtil, sobre el total de 68 famílies del 1553. El creixement de la vila fou la causa per la qual l’antiga baronia de Centelles s’escindí en dues batllies, una per a la vila i una per a les parròquies foranes.

El 1690 es van unir de nou les dues batllies, amb 32 consellers, la meitat dels quals ho eren de la vila i l’altra meitat de les set parròquies foranes. Aquests es reunien en consell a l’antiga església de Jesús, lloc tradicional de trobada del consell de la baronia o del comtat a partir del 1599. La vila i el comtat de Centelles durant la guerra de Successió foren, per influència dels seus senyors, partidaris de Felip V, en contra dels vigatans (partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria). Per això els seus habitants, qualificats de botiflers, foren objecte d’animadversió a la comarca durant tota la guerra. La vila va ser atacada pels austriacistes el 28 de febrer de 1714. Un cop acabada aquesta, Felip V premià els centellencs amb exempcions fiscals i amb el títol de “Muy Fidelísima Villa”.

Però des del 1716, arran de l’aplicació dels decrets de Nova Planta, es tornà al sistema de dos batlles, un per a la vila, la parròquia de Santa Coloma i la seva sufragània de Santa Magdalena de Vilarestau i l’altre per a les restants parròquies foranes (Sant Martí de Centelles, Sant Fruitós de Balenyà, Sant Miquel Sesperxes, Sant Pere de Valldaneu, Sant Pere de Bertí i Sant Quirze Safaja). La pau a vila es veié de nou afectada el 16 d’abril de 1809 quan durant la Guerra del Francès (1808-1814) quan les tropes franceses van assaltar i ocupar Centelles provocant moltes destrosses al nucli urbà. Ja ben entrat al segle XIX i amb l’ajuda de l’arribada del ferrocarril el 1875, la vila comença a canviar el seu “modus vivendi” agrícola per un de nou, l’industrial. Aquest desenvolupament tant comerciant com industrial provoca que a principis ja del segle XX Centelles es transformés també en una vila d’estiueig de burgesos barcelonins.

L’arribada de la Guerra Civil (1936-1939) crea una paràlisi de la qual la vila no va sortir fins a la dècada dels anys seixanta. L’augment de la població, tant per natalitat com per la immigració, l’expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura, etc…), l’expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d’aquest creixement. A les últimes dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat a la vila a superar els 7.000 habitants l’any 2008.

Pel que fa a la xarxa de camins existents, durant l’alta edat mitjana el camí més important que creuava l’actual comarca d’Osona era conegut com a “Strata Francisca” que es dirigia cap a França i permetia la comunicació amb els comtats d’Osona, Manresa i Urgell. El camí anava de Barcelona cap a França passant per la vila de Vic, entrava Osona des del Vallès Oriental per l’actual C-17 i va seguint dita carretera i a trams passa molt a prop d’ella, alguns dels trossos actualment estan perduts i d’altres, com la part que passa pel voltant de Centelles encara avui són visibles. Aquesta ruta medieval té el seu origen ja en època romana i per tant ens trobem davant d’una via de comunicació natural i ben antiga. Paral·lelament, en altres documents també fan referència a diversos camins situats a dins del terme però de menor importància i que permetrien comunicar els diversos punts del municipi entre si.

La presència de molins és un fet no menys destacable. Tot i tenir el riu Congost a la vora, allà només s’hi van assentar dos dels molins del municipi (el Molí del Rossell i el de Les Canes), els altres dos es van construir en dos torrents que desembocaven en el dit riu. En concret es tenen documentats al torrent de la Cira (el molí de l’Estrada) i al torrent de la Llavina el molí de la Llavina. Actualment encara són visibles, han estat restaurats i des del mateix Ajuntament de Centelles s’ha creat la “Ruta dels Molins” on es poden visitar a més dels quatre molins altres llocs interessants com el Mas Vinyoles, els Horts de l’Estrada, la Font Grossa, el Salt del Purgatori i l’ermita de Sant Antoni de les Codines.

La present iniciativa pretén recuperar aquest llegat històric de la nostra vila, al mateix temps que posa l’accent a l’innegable valor arquitectònic d’aquestes construccions.